Ens va portar a casa la germana, una velleta entranyable que filava la llana de llama i que ens va obsequiar amb un dinar a base de pejerrei (peix del llac) amb chuño (patata desidratada). Només parlava aymara, però a vegades les paraules sobren...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
A ON NO ARRIBEN LES PARAULES ARRIBEN LES MIRADES.
esta clar que també s'escolta la transparència del silenci.
Així és. Ja amb altres persones abans haviem intentat posar-hi paraules: Yuspagara (gràcies) és la única que sabíem, i quan l'has dit 4 cops,, et sents com un japonés a les Rambles... així que amb mirades, somriures i gestos vam aprofundir una miqueta més que amb Yuspagara. Assignatura pendent però, aprendre una mica més d'Aymara.
Publicar un comentario