Tot és immens. El cel, la terra, l'horitzó, el sol i la Pachamama, les persones... i tantes imatges... Per respecte i per perdre la sensació de "gringo" de safari hi ha tantes fotos que no vam fer, vam oblidar tenir la càmara, perque quedin grabades en algun racó del cap o les costelles.
martes, 26 de junio de 2007
Embaràs i alçades
Algues pel bestiar
Com que a 4100m d'alçada només creix patata i quinua, alimenten al bestiar a base d'algues i plantes del llac, l'únic verd que hi ha a la zona. No són com les vaques argentines però el bestiar respira salud, com els habitants, d'una amabilitat sincera. "venimos para ver al Mallku". Via lliure i somriures de complicitat.
Filant prim
EL Mallku
Vam anar a un poblet perdut,de 70 habitants al costat del llac Titicaca, on viu Felipe Quispe, el Mallku (el còndor-dirigent), un important líder Aymara que al 2003 es disputava la presidència amb Evo Morales. El seu discurs va calar fons a l'Altiplano, entre aymares i quechues ja que reivindica el retorn al Collasuyo, els territoris Aymaras, desvinculant-se de Bolívia, "una invención de los colonizadores", però no va convèncer a tothom...
Tot i la càrrega política i històrica del personatge, es un home proper i amable, divertit, que viu en una habitació de 3x4 i cultiva les seves papes. Ens va tractar com família. Hospitalitat aymara.
I l'Agus com a casa, servint-li refresc.
miércoles, 20 de junio de 2007
Pacha futbol
Pachacuti. En Aymara significa tiempo y espacio. La cultura Aymara concibe el tiempo diferente a nosotros. El pasado está delante, puesto que ya lo conocemos, lo podemos ver. El futuro está a la espalda, detrás, no lo vemos ni lo conocemos. El tiempo del Pachacuti es circular. El futuro es una vuelta al pasado, el pasado es un futuro que no existe...
El equipo Pachacuti de futbol, reivindica la presencia indigena en los equipos de fútbol, después de una larga tradición de exclusión.
- Foto publicada en Indymedia - Argentina.
http://argentina.indymedia.org/features/pueblos/
El equipo Pachacuti de futbol, reivindica la presencia indigena en los equipos de fútbol, después de una larga tradición de exclusión.
- Foto publicada en Indymedia - Argentina.
http://argentina.indymedia.org/features/pueblos/
viernes, 15 de junio de 2007
Primer trabajo de COLECTIVO 7
Ara som COLECTIVO 7 perquè som 6 els components del grup... allora... perquè 7? trobareu la resposta al final d'aquest video pilot, una lectura de l'amic Nicolàs a un bar de la Paz. Atenció a la tècnica de sò!
Ahora somos COLECTIVO 7 porque somos 6 los miembros del grupo... entonces... porqué 7? encontrarán la respuesta al final de este video piloto, una lectura del amigo Nicolás en un bar de la Paz. Atención a la técnica de sonido!
http://www.youtube.com/watch?v=SpixBU-xx74&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Elosodex%2Eblogspot%2Ecom%2F
Ahora somos COLECTIVO 7 porque somos 6 los miembros del grupo... entonces... porqué 7? encontrarán la respuesta al final de este video piloto, una lectura del amigo Nicolás en un bar de la Paz. Atención a la técnica de sonido!
http://www.youtube.com/watch?v=SpixBU-xx74&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Elosodex%2Eblogspot%2Ecom%2F
jueves, 14 de junio de 2007
Cholas más glamourosas!
Prensa argentina decíamos (que no era mentira) y como palomas todas abrían los plumajes para salir lo más lindas a la foto.
Estas simpáticas señoras visten de chola antigua, de botines, cuando aún eran ropas de mujeres criollas, las esposas de la oligarquía.
Las cholitas de a pie, las que no pueden gastar para estar en una comparsa, las que todo el año visten de chola nos decían, despectivamente:
- estas són "transformers". Se visten sólo hoy de cholaje... para hacerse ver, pero mañana van con pantalones, no vé? Una chola no se maquilla, la auténtica chola tiene belleza natural.
Cholas glamourosas
La elegancia y el gasto de dineros se puede ver en los sombreros, las joyas relucientes, los vestidos brillantes, los zapatos, la mantilla. Lo vemos nosotros y que lo vea toda la Paz! és exibicionista y es bello, como todos los festejos en todas partes.
El baile sincronizado y las polleras reboleando pasan y pasan y nunca se detienen. De las 6h de la mañana hasta las 2h de la noche-mañana siguiente.
El baile sincronizado y las polleras reboleando pasan y pasan y nunca se detienen. De las 6h de la mañana hasta las 2h de la noche-mañana siguiente.
brindis
La família Tiñini espera la sortida de la seva comparsa. Són les set del matí i recorreran la ciutat durant vuit hores fins arribar a destí, a l'estadi. Les vestimentes pesades i el ball incansable seran el sacrifici i la ofrenda.
Brindem amb cervesa per la proesa. A aquestes hores és l'últim que beuriem, però un "no" és una ofensa... challem (tirar una mica del líquid a terra, ofrenda a la Pachamama) i pá dentro!
La banda
Centenars, milers, de músics, ballarines i espectadors a la celebració del Gran Poder. Festa que començà en un barri, a dalt de la ciutat, i amb els anys si va anar sumant gent i cofradies i va anar guanyant carrers fins arribar avui en dia al cor de la ciutat, a la zona d'edificis, finances i multinacionals.
Gran Poder
Va ser una gran festa que va durar tot el dia. Un espectacle, una expressió autènticament paceña.
Aquí va una crònica escrita per l'amic Nicolàs i acompanyat de foto meva. Llegiu-la i us fareu una idea de l'importància de l'esdeveniment.
Publicat al diari RENACER, el diari bolivià de l'Argentina.
http://www.renacerbol.com.ar/cultura01.htm
Aquí va una crònica escrita per l'amic Nicolàs i acompanyat de foto meva. Llegiu-la i us fareu una idea de l'importància de l'esdeveniment.
Publicat al diari RENACER, el diari bolivià de l'Argentina.
http://www.renacerbol.com.ar/cultura01.htm
miércoles, 6 de junio de 2007
En un lugar
Por el camino
¿Mímesis?
Cultura milenaria
Pasajes
BOMBO III
Esta va por todos los demás. Empachada de tánto bombo y tánto perfil, espero -con esta serie- finiquitar el hambre de "panxeta" y Habichuela hasta, almenos...el mes que viene. Como veis, las dimensiones son considerables, el niñ@ crece bien y el sol nos envuelve a los tres. Ahora sí que vamos a por el bombín!!
Texto: Agus.
martes, 5 de junio de 2007
BOMBO II
Mami, va por ti! Aquí están las fotos de tu Habichuela subacuática. Ya llevamos treinta semanas de convivencia y no me doy cuenta de cuánto crece; aunque, a veces, caminando por la calle, me miro y me asusto de mi perfil "ballenato"; sin embargo, otras veces, me pregunto: qué haré cuando ya no lo tenga?! contradicciones maternales, supongo.
Texto: Agus
trailer del documental
Mireu el que serà una mica el documental!
Miren lo que será un poco el documental!
Guardate quel che sará il documentale!
Et voilá un petit peut de notre documentaire!
BOMBO I
domingo, 3 de junio de 2007
Familieta IV
Suscribirse a:
Entradas (Atom)