Demà marxem.
La motxilla encara està buida i no sé per on començar.
Tantes coses desordenades al cap i a l'estòmac.
L'Agus amb mal de panxa
i la habichuela o passatger comença a donar patades.
Ens hem despedit de quasi tothom, com sempre...
però les abraçades i les mirades han estat més llargues...
Sento nervis, mandra, emoció...
Però estem tranquils; coneixem on anem i al que anem...
i perquè sento que també estem un xic agitats?...
deu ser pel canvi horari, que ens hi anticipem?
o potser és un viatge diferent...
marxem sent uns i tornarem sent uns altres...
o els mateixos, però amb un fill o filla enbraços.
Potser és això
La sensació de marxar d'un lloc,
el lloc on sempre hem estat fills,
per tornar al mateix lloc on per sempre serem pares...
aquí i arreu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
-guaita! encara no!
-què dius que esperes alguna instantánia dels dos pajarus bolivians?
- Doncs, sí tu! ja va sent hora que comencin a aparèixer petites bolivianes amb barret de bombí i totes aquestes martingales.
- Téns, raó. A viam, si aquest fotografu s'hi posa ja!
- FEM FEINA! Què no diguin que em vingut a guaitar les mosques!
- Guaita!
- Què, on?
- Una MOSCA!
Mirant les mosques encara estem a Argentina... la companyia aerea boliviana ha fet fallida...Així que les imatges bolivianes de moment es faran esperar uns dies...
Baci
Publicar un comentario